"casi"

La Laia, a qui molts ja coneixeu, exalumna del centre, ha estat finalista dels premis Accés de la Fundació Salas pel seu treball de recerca. La competència era dura, amb treballs de gran qualitat. Al final de l'acte un dels jurats li va dir, més o menys: "Ostres, tu ets la Laia, la que casi guanya!"
Ha faltat poc, doncs. De totes maneres, presentar el propi treball a l'auditori de l'ONCE a Barcelona, com a finalista d'un premi important i davant d'un públic nombrós i qualificat, no és poca cosa.
FELICITATS!!

aculturació

Cada cop que sento algú que anomena "procés d'aculturació" el que fa un temps es deia "romanització", recordo aquesta escena de la vida de Brian. 

De regal, aquesta altra.

Un projecte, un blog.

El dels colors és un projecte que es mereix un blog propi:

posterdecolors.blogspot.com

A partir de ja hi penjo tot el relacionat amb el projecte, i alguna cosa més, és clar.

colors en marxa!!!!

Engeguem el projecte que molts ja coneixeu!!

Recordeu: 

1. Escollir un color. Identificar-lo amb coordenades. Comunicar-ho a la Mireia o a en Xevi per comprovar que estigui disponible. Fixeu-vos bé en les coordenades (no us confongueu!)
2. Amb el multicolr search lab escollir 9 fotos que us agradin i que corresponguin al vostre color.
3. Retallar-les a un format exactament quadrat amb un editor d'imatges. (si no en teniu a l'ordinador podeu usar picnik, que és un editor web, gratis i senzill d'usar. No cal ni descarregar-lo ni registrar-se)
4. Composar un collage en una graella de 3x3 de tamany uniforme. Format quadrat, amplada d'un DINA-4. Sense espais entre fotos. La Mireia ha preparat una plantilla per a Corel. També ho podeu fer amb l'eina que useu normalment per fer collages (power point?,  photoshop ? picasa ?)
5. Guardar-lo com a JPG. Assegureu-vos que la resolució és alta (mínim 1200 píxels)
6. Enviar l'arxiu a posterdecolors@gmail.com. El nom de l'arxiu hauria de ser clar, del tipus coordenadesautor.jpg: 7x10XeviA.jpg, per exemple.

Aviat els veurem penjats! 

colors

Mai com ara ha estat tan fàcil "generar informació" i compartir-la. Què us he de dir, en aquest sentit, als addictes als flogs! Una altra cosa és que aquesta "informació" tingui algun interès. Sigui com sigui, som molts que generem mooolta informació que no "es perd" en la mesura que en algun lloc o altre queda guardada. El problema és, però, recuperar-la. Per a aquest fi sovint ens encomanen a Google, que si no és ja omniscient, omnipresent i omnipotent, poc li falta.

El fet no és del tot nou. De la biblioteca d'Alexandria se n'han dit moltes coses. Una d'elles és que tenia, potser, un milió de volums. En una època en què un llibre era un objecte de luxe, molt escàs i fet a mà, podeu suposar què vol dir agrupar un milió de "llibres". Encara ara és una xifra immensa. Molta informació, difícil de gestionar. La tasca de catalogació s'encarregava als millors savis del moment, que passaven a ser directors de la biblioteca, encarregats d'elaborar els índexs que permetien que tota aquella informació es pogués "recuperar" amb facilitat. El Google de l'època, vaja.

Si no coneixeu el Flickr, segur que coneixeu Picasa o algun altre d'aquests magatzems de fotos. Contenen centenars (milers?) de milions de fotos. Hi podeu buscar fotos d'altres coneixent-ne l'adreça, o per temes, o per etiquetes, o per autor, o per tipus de càmara usada... o per colors!!! 

Buscar fotos pel color que hi domina (o per la combinació de colors que vulguem!) no sé si us serà útil, però em sembla com a mínim original. Això és el que permet fer aquesta web (que no és de Google, encara). Crec que és un exemple clar d'ús intel·ligent de la potència informàtica i us hauria de resultar, com a mínim, inspirador.

(Ho he trobat a Microsiervos, que és un dels blogs més llegits en castellà. Potser el més llegit. És de tecnologia, però no només de tecnologia. Una bona font d'idees)

en s'amusant

Gratumstudium es una web d'autoaprenentatge de llatí i/o de francès a través d'exercicis i de jocs on-line. Té els avantatges de l'autoaprenentatge, un dels més importants dels quals és que no et pots enfadar amb ningú que no siguis tu mateix. Això no obstant, no deixa de ser un recull (molt ben fet) del mateix que es podria fer amb paper. Suposo que encara estem experimentant en aquest camp. De fet, si s'hi arriba a trobar la fórmula correcta, els profes ja podem plegar.  

Una web que experimenta amb aquesta fórmula és la de learnexperiment.com on ens proposen aprendre una mica de "japonès" d'una forma que a classe no duraria ni dos minuts i en canvi per pantalla segur que us hi passeu una bona estona la mar d'entretinguts. No us servirà per llegir manga en la llengua original, però si reflexioneu una estoneta sobre el procediment, potser podreu millorar els vostres mètodes d'estudi (de les declinacions, per exemple).

De res.

"No ho he pogut evitar"

 Quan a classe explico l'argument de qualsevol tragèdia, quan ja s'ha creat un clima, quan a les cares es reflecteix la catarsi... sempre hi ha algú que diu (o posa cara de dir): "doncs si s'hagués quedat quiet no hauria passat res" o "i quina falta els feia el velló d'or" o "si aquests dos no s'haguessin barallat..."

Alguna vegada he estat temptat d'explicar prèviament la faula de la granota i l'escorpí. No se si s'hauria entès millor. Ara, però, he trobat un joc que convida a la reflexió:

NO MATEU EL CADELL! ELL MAI NO HO FARIA:

Si mateu el cadell no teniu pietat, i si arribeu al nivell 10 és que no teniu sang a les venes. 

En cert sentit, és tràgic.

Meae canes

Cada cop em costa més trobar temps per mantenir el blog viu. Deu ser cosa de l'edat. De fet, a estones sento que em podria aplicar el proverbi d'avui: etiam me meae latrant canes. La Laura Gibbs ho ha traduït prou bé, com sempre: Even my own dogs are barking at me. Això no obstant, en traduir-ho a l'anglès s'hi ha perdut un matís, sense importància, però s'hi ha perdut. No s'hi pot fer més, ja se sap que  no tot es pot traduir del tot, al cap i a la fi " a cada bugada es perd un llençol". El sabràs trobar tu el llençol perdut? Es perdria traduït al català? Valdria la pena? No és fàcil. Vinga, llatinistes de segon, demostreu qui controla! (al títol del post, una pista)

sentir=escoltar+veure?

Ara que amb alguns hem fet una mica de fonètica, podreu valorar millor aquest vídeo.

Escolteu mirant el vídeo i després escolteu-lo amb els ulls tancats... (vaaaa, que sí, que val la pena fer-ho, i només són 7 segons)

Conclusions?

ECO

La història d'Eco és prou coneguda, especialment en la versió transmesa per Ovidi. El vídeo de la Maruja, de temàtica similar, va camí de ser igual de conegut. Enjoy it.

tornem-hi!

Tot torna, inexorablement. Ja fa dies que hem tornat a començar el curs i calia tornar a engegar el blog, que ha estat una bona eina. Il·lustrar la idea amb una mòmia cantant no contribueix a l'entusiasme, però si aguanteu els 4 minuts i 34 segons crec que estareu preparats per a qualsevol cosa.

 (per compensar, aquí teniu una versió del mateix tema però a l'altre extrem de l'espectre musical)

Com a novetat, una petita aplicació aquí al costat que us mostra una divinitat diferent cada cop que carregueu la pàgina (i en anglès!) i un nou disseny (tot ha de canviar per tal que res no canviï)

RSS

Segur que ja ho sabeu, però aquest vídeo ho explica molt bé.

Dediqueu-vos a acabar el curs decentment i deixeu-vos de tafanejar la web, que si hi ha novetats ja us arribaran. De totes maneres, ara no toquen! (ja hi tornarem)

Alienis malis discimus. 

Si la dita fos certa, si realment aprenguéssim dels errors aliens...!!!

L'experiència més aviat em fa pensar que si alguna cosa no és transmissible és precisament l'experiència, que es forja, en el millor dels casos, a base dels propis errors més que no pas dels aliens. 

El coneixement, en canvi... 

Fixeu-vos en la manera com comunica Jhonny Chung Lee, el protagonista del vídeo! Una idea genial es pot vendre en pocs minuts d'una forma clara i neta. Preneu-ne exemple si mai heu de fer una exposició. De passada us podeu fixar en el producte que regala (allò del copyleft i del codi obert) i que m'ha tingut distret massa dies.

De fet, la família em renya perquè afirma que tinc abandonada tota una legió de fututuroaddictes. Crec que pequen d'optimistes en la mateixa mesura que jo peco d'inconstant. En tot cas, si fos cert, millor aprendre del meu error que no pas cometre'l.

PS: si seguiu el link de JL podreu comprovar que compartir les idees genials fa que en generis de noves igual de genials. Qui se les guarda té la ment massa centrada en l'obsessió per conservar-les i perd creativitat. És un error evident, però pocs n'aprenen. 

La passió segons Catul

No sé si el poc que hem traduït de Catul ha despertat la vostra curiositat el suficient com per consultar, si més no, el Google. Si ho heu buscat en català, us haurà portat en primera instància a la web de S. Giralt (els de Google cada dia l'encerten més). Si encara no ho heu fet, què espereu? Hi trobareu una bona síntesi del personatge i uns enllaços la mar de pertinents (recordeu que no els he posat jo, que ningú dispari al pianista!) que us remeten fins i tot a zones obscures, com no podia ser d'altra manera tractant-se d'un poeta així de passional.

D'altra banda hi ha un parell d'il·lustracions de la península de Sirmio, al Lago di Garda. No és un mal lloc, especialment fora de temporada, per a aquells que teniu la "Bassa de la Farga" com a referent de "llac" i el de Banyoles com a paradigma.

Forçant les coses, el refrany que avui ens ofereix la Laura G. es podria capgirar i seria d'aplicació a Catul. Llençant-me a la rima fàcil, el refrany es podria traduir per "l'home instruït sempre és ric". A l'època de Catul la inversa era més certa. El noi es podia dedicar als seus poemes perquè tenia un pare ric que li havia pogut procurar una educació exquisida. Avui, amb l'escola pública i gratuïta, la riquesa ja no és una condició sine qua non. O no ho hauria de ser, que no és ben bé el mateix (deixem-ho aquí, que m'escalfo)

calamus

Posats a dir llatinades, la de lapsus calami és força coneguda. 

Vol dir "error d'escriptura", tot i que literal seria alguna cosa com "relliscada de canya". I és que les canyes esmolades eren una eina per a escriure amb tinta (atramentum) entre els romans, de fet és un sistema tan eficaç que no s'ha deixat d'usar mai. 

No és difícil fer-ne una: ull viu al video, un ganivet molt esmolat, una canya i... àpali!

de asinis

Un de rapidet, que estic ≥.≤

El refrany d'avui té equivalent més o menys fàcil en català: a cal ferrer... (la versió castellana és potser més coneguda)

Sobre ases, però, n'hi ha molts.  A mi m'agrada asinus asinum fricat.  Deixo que en feu la traducció (fàaaacil) i l'adaptació (ja no tan!)

mortuis vinum

Heu vist la d'avui: vivis piscibus aqua, mortuis vinum? I us heu fixat en el títol del post? 

Fora de context queda molt diferent, no? Doncs això és el que passa sovint amb les "frases cèlebres". El pobre Horaci n'és un bon exemple. Probablement no reconeixeria molts dels seus "tòpics, començant pel de "ut pictura poesis" de l'altre dia.

Com que us veig força enganxats a la novetat aquesta dels llatinismes, val la pena l'advertència, i afegir que al llibre d'estil de molts mitjans de comunicació hi consta un apartat que aconsella evitar-los. Què hi farem. O saeclum insapiens et infacetum.

Si malgrat tot teniu intenció d'usar-ne, procureu fer-ho bé! Que es noti realment el vostre nivell cultural. Preneu exemple dels "Mamá ladilla" Quin nivell, quin nivellarro! Quina pronuncia tan acurada! Quina tria tan encertada! Amb aquests advocats tenim la causa guanyada.

Dos deures: de qui és la cita en cursiva? d'on s'han escapat els ladilla?

gratis et amore

Job (et alia), aquí podeu trobar un grapat de llatinismes "explicats" per Sebastià Giralt. No és un recull a l'atzar, o no exactament. Es tracta de la recopilació que entra a selectivitat. Podeu anar escalfant motors, doncs.

Dit sigui de passada, la web de S. Giralt, Labyrinthus, un portal de cultura clàssica, està molt i molt bé. De visita obligatòria. El seu blog sí que és seriós, no com aquest.

Digital Roman Forum

Una web per a ser explorada en detall. Es tracta d'una reconstrucció virtual del fòrum de Roma.

Un post "dedicat" especialment als de 3r (avui em sento "flog") com a futurs usuaris d'aquest blog, amb l'esperança que entenguin:

1r. que un fotolog és a un blog el que una fotonovel·la a una novel·la

i 2n. que posats a escollir un destí turístic, val la pena estar ben informat.

Vt pictura poesis

Photoshoptura diu la Laura. Je.

Molt breu, que és tard: un regalet, d'estètica no gens hippie, per si algú està pensant en un treball de recerca relacionat.

Spartacus

El text que avui hem vist a classe ens parlava d'Espàrtac. La seva història és prou coneguda, especialment des que ens la va explicar magistralment Stanley Kubrick. Després d'ell, per bé o per mal, la imatge d'Espàrtac s'ha associat a la de Kirk Douglas. L'escultura que introdueix el post és molt anterior, del s. XIX. L'han escollit per il·lustrar aquest article, un dels molts que ens expliquen la mateixa història, sense les moltes connotacions amb que ho va fer Kubrick. En el mateix article, un retrat del Licini Cras que encapçalava el nostre text.

nascimur uno modo?

No sé jo si totes les mares es posarien d'acord en aquest sentit. El text d'avui, però, és transparent, (nascimur uno modo, multis morimur) i el comentari és encertat sense ser brillant. Per cert, és prou sabut que la mare de Sócrates també era comadrona. I una observació: ambdós verbs són deponents.

Queda com a repte proposar una adaptació al català…

i un minideure: etimologia de "tocòleg"

via trita via tuta

Intel·ligent comentari de Laura Gibbs al proverbi d'avui. Queda pendent que algú faci el mateix en català amb "trillat" i "fressat", per exemple. Un petit repte assequible: si "fresa" i "fresar", per quin motiu "camí fressat"?

I anant a camins més materials… aquí podeu trobar un llarg informe sobre vies romanes fet des del punt de vista d'un enginyer. Si se li ha de fer cas -i està prou ben argumentat- resulta que hi ha moltes vies tradicionalment "romanes" que en realitat no ho són. Algunes ben a prop de casa nostra. Sembla ser que, en aquesta ocasió, el camí més transitat ens ha portat a molts, per una via prou còmoda, a atribuir al Cèsar allò que no era ben bé seu.  El cas és que, si té raó, com s'ho prendran els que cada any celebren una festa "a la romana" en una via que no ho és? Els ho dirà algú? Paga la pena mantenir l'èquívoc? Vindrà d'aquí?

tomando cañas!

"LLengües mortes" sempre m'ha semblat una expressió horrorosa per referir-se al llatí i al grec. Des de fa un temps, però, quan la sento recordo aquesta rumba: "el muerto vivo". Un regalet per a usar quan alguna mala ànima us vulgui fer dubtar de la vostra tria. 

De res.

lectiones 2.0

Ara que ja fa temps que toca la web 2.0, no estaria gens malament aprofitar-ne algunes cosetes per a la nostra pràctica diària. 

A la barra lateral observareu una data en el sistema romà antic: és el dia d'avui. (cada dia serà el seu dia si la màquina ho fa bé) El podeu posar a les vostres agendes, per exemple. Us serà mooooolt útil

També hi ha una frase en llatí que canvia cada dia (la frase, no pas el llatí) No és mèrit meu. Cliqueu allà on toca i en veureu una traducció i un comentari (en anglès, of course). També podreu sentir com una veu de noia pronuncia la frase llatina (sorprenentment, també en anglès ;-) El cert és que no ho fa malamet del tot, llevat d'algunes tòniques, potser.

Estaria bé trobar els refranys equivalents en català o en castella. Podeu fer propostes de traducció als comentaris. Començo jo.  La d'avui és molt de casa nostra: "cada terra fa sa guerra" "suus est mos cuique genti"

idus

Potser aquesta imatge dóna una mica de llum al text que esteu traduint.