dimecres, 16 d’abril de 2008

La passió segons Catul


No sé si el poc que hem traduït de Catul ha despertat la vostra curiositat el suficient com per consultar, si més no, el Google. Si ho heu buscat en català, us haurà portat en primera instància a la web de S. Giralt (els de Google cada dia l'encerten més). Si encara no ho heu fet, què espereu? Hi trobareu una bona síntesi del personatge i uns enllaços la mar de pertinents (recordeu que no els he posat jo, que ningú dispari al pianista!) que us remeten fins i tot a zones obscures, com no podia ser d'altra manera tractant-se d'un poeta així de passional.
D'altra banda hi ha un parell d'il·lustracions de la península de Sirmio, al Lago di Garda. No és un mal lloc, especialment fora de temporada, per a aquells que teniu la "Bassa de la Farga" com a referent de "llac" i el de Banyoles com a paradigma.

Forçant les coses, el refrany que avui ens ofereix la Laura G. es podria capgirar i seria d'aplicació a Catul. Llençant-me a la rima fàcil, el refrany es podria traduir per "l'home instruït sempre és ric". A l'època de Catul la inversa era més certa. El noi es podia dedicar als seus poemes perquè tenia un pare ric que li havia pogut procurar una educació exquisida. Avui, amb l'escola pública i gratuïta, la riquesa ja no és una condició sine qua non. O no ho hauria de ser, que no és ben bé el mateix (deixem-ho aquí, que m'escalfo)

dimecres, 9 d’abril de 2008

calamus

Posats a dir llatinades, la de lapsus calami és força coneguda. 
Vol dir "error d'escriptura", tot i que literal seria alguna cosa com "relliscada de canya". I és que les canyes esmolades eren una eina per a escriure amb tinta (atramentum) entre els romans, de fet és un sistema tan eficaç que no s'ha deixat d'usar mai. 
No és difícil fer-ne una: ull viu al video, un ganivet molt esmolat, una canya i... àpali!

dimarts, 8 d’abril de 2008

de asinis



Un de rapidet, que estic ≥.≤
El refrany d'avui té equivalent més o menys fàcil en català: a cal ferrer... (la versió castellana és potser més coneguda)
Sobre ases, però, n'hi ha molts.  A mi m'agrada asinus asinum fricat.  Deixo que en feu la traducció (fàaaacil) i l'adaptació (ja no tan!)

dilluns, 7 d’abril de 2008

mortuis vinum



Heu vist la d'avui: vivis piscibus aqua, mortuis vinum? I us heu fixat en el títol del post? 
Fora de context queda molt diferent, no? Doncs això és el que passa sovint amb les "frases cèlebres". El pobre Horaci n'és un bon exemple. Probablement no reconeixeria molts dels seus "tòpics, començant pel de "ut pictura poesis" de l'altre dia.
Com que us veig força enganxats a la novetat aquesta dels llatinismes, val la pena l'advertència, i afegir que al llibre d'estil de molts mitjans de comunicació hi consta un apartat que aconsella evitar-los. Què hi farem. O saeclum insapiens et infacetum.
Si malgrat tot teniu intenció d'usar-ne, procureu fer-ho bé! Que es noti realment el vostre nivell cultural. Preneu exemple dels "Mamá ladilla" Quin nivell, quin nivellarro! Quina pronuncia tan acurada! Quina tria tan encertada! Amb aquests advocats tenim la causa guanyada.

Dos deures: de qui és la cita en cursiva? d'on s'han escapat els ladilla?

divendres, 4 d’abril de 2008

gratis et amore



Job (et alia), aquí podeu trobar un grapat de llatinismes "explicats" per Sebastià Giralt. No és un recull a l'atzar, o no exactament. Es tracta de la recopilació que entra a selectivitat. Podeu anar escalfant motors, doncs.
Dit sigui de passada, la web de S. Giralt, Labyrinthus, un portal de cultura clàssica, està molt i molt bé. De visita obligatòria. El seu blog sí que és seriós, no com aquest.

Digital Roman Forum


Una web per a ser explorada en detall. Es tracta d'una reconstrucció virtual del fòrum de Roma.

Un post "dedicat" especialment als de 3r (avui em sento "flog") com a futurs usuaris d'aquest blog, amb l'esperança que entenguin:

1r. que un fotolog és a un blog el que una fotonovel·la a una novel·la
i 2n. que posats a escollir un destí turístic, val la pena estar ben informat.

Vt pictura poesis


Photoshoptura diu la Laura. Je.
Molt breu, que és tard: un regalet, d'estètica no gens hippie, per si algú està pensant en un treball de recerca relacionat.

dijous, 3 d’abril de 2008

Spartacus


El text que avui hem vist a classe ens parlava d'Espàrtac. La seva història és prou coneguda, especialment des que ens la va explicar magistralment Stanley Kubrick. Després d'ell, per bé o per mal, la imatge d'Espàrtac s'ha associat a la de Kirk Douglas. L'escultura que introdueix el post és molt anterior, del s. XIX. L'han escollit per il·lustrar aquest article, un dels molts que ens expliquen la mateixa història, sense les moltes connotacions amb que ho va fer Kubrick. En el mateix article, un retrat del Licini Cras que encapçalava el nostre text.

nascimur uno modo?


No sé jo si totes les mares es posarien d'acord en aquest sentit. El text d'avui, però, és transparent, (nascimur uno modo, multis morimur) i el comentari és encertat sense ser brillant. Per cert, és prou sabut que la mare de Sócrates també era comadrona. I una observació: ambdós verbs són deponents.
Queda com a repte proposar una adaptació al català…
i un minideure: etimologia de "tocòleg"

dimecres, 2 d’abril de 2008

via trita via tuta



Intel·ligent comentari de Laura Gibbs al proverbi d'avui. Queda pendent que algú faci el mateix en català amb "trillat" i "fressat", per exemple. Un petit repte assequible: si "fresa" i "fresar", per quin motiu "camí fressat"?
I anant a camins més materials… aquí podeu trobar un llarg informe sobre vies romanes fet des del punt de vista d'un enginyer. Si se li ha de fer cas -i està prou ben argumentat- resulta que hi ha moltes vies tradicionalment "romanes" que en realitat no ho són. Algunes ben a prop de casa nostra. Sembla ser que, en aquesta ocasió, el camí més transitat ens ha portat a molts, per una via prou còmoda, a atribuir al Cèsar allò que no era ben bé seu.  El cas és que, si té raó, com s'ho prendran els que cada any celebren una festa "a la romana" en una via que no ho és? Els ho dirà algú? Paga la pena mantenir l'èquívoc? Vindrà d'aquí?

dimarts, 1 d’abril de 2008

tomando cañas!




"LLengües mortes" sempre m'ha semblat una expressió horrorosa per referir-se al llatí i al grec. Des de fa un temps, però, quan la sento recordo aquesta rumba: "el muerto vivo". Un regalet per a usar quan alguna mala ànima us vulgui fer dubtar de la vostra tria. 
De res.

lectiones 2.0

Ara que ja fa temps que toca la web 2.0, no estaria gens malament aprofitar-ne algunes cosetes per a la nostra pràctica diària. 

A la barra lateral observareu una data en el sistema romà antic: és el dia d'avui. (cada dia serà el seu dia si la màquina ho fa bé) El podeu posar a les vostres agendes, per exemple. Us serà mooooolt útil

També hi ha una frase en llatí que canvia cada dia (la frase, no pas el llatí) No és mèrit meu. Cliqueu allà on toca i en veureu una traducció i un comentari (en anglès, of course). També podreu sentir com una veu de noia pronuncia la frase llatina (sorprenentment, també en anglès ;-) El cert és que no ho fa malamet del tot, llevat d'algunes tòniques, potser.

Estaria bé trobar els refranys equivalents en català o en castella. Podeu fer propostes de traducció als comentaris. Començo jo.  La d'avui és molt de casa nostra: "cada terra fa sa guerra" "suus est mos cuique genti"

idus



Potser aquesta imatge dóna una mica de llum al text que esteu traduint.