No sé si el poc que hem traduït de Catul ha despertat la vostra curiositat el suficient com per consultar, si més no, el Google. Si ho heu buscat en català, us haurà portat en primera instància a la web de S. Giralt (els de Google cada dia l'encerten més). Si encara no ho heu fet, què espereu? Hi trobareu una bona síntesi del personatge i uns enllaços la mar de pertinents (recordeu que no els he posat jo, que ningú dispari al pianista!) que us remeten fins i tot a zones obscures, com no podia ser d'altra manera tractant-se d'un poeta així de passional.
D'altra banda hi ha un parell d'il·lustracions de la península de Sirmio, al Lago di Garda. No és un mal lloc, especialment fora de temporada, per a aquells que teniu la "Bassa de la Farga" com a referent de "llac" i el de Banyoles com a paradigma.
Forçant les coses, el refrany que avui ens ofereix la Laura G. es podria capgirar i seria d'aplicació a Catul. Llençant-me a la rima fàcil, el refrany es podria traduir per "l'home instruït sempre és ric". A l'època de Catul la inversa era més certa. El noi es podia dedicar als seus poemes perquè tenia un pare ric que li havia pogut procurar una educació exquisida. Avui, amb l'escola pública i gratuïta, la riquesa ja no és una condició sine qua non. O no ho hauria de ser, que no és ben bé el mateix (deixem-ho aquí, que m'escalfo)
.jpg)
