Un projecte, un blog.

El dels colors és un projecte que es mereix un blog propi:

posterdecolors.blogspot.com

A partir de ja hi penjo tot el relacionat amb el projecte, i alguna cosa més, és clar.

colors en marxa!!!!

Engeguem el projecte que molts ja coneixeu!!

Recordeu: 

1. Escollir un color. Identificar-lo amb coordenades. Comunicar-ho a la Mireia o a en Xevi per comprovar que estigui disponible. Fixeu-vos bé en les coordenades (no us confongueu!)
2. Amb el multicolr search lab escollir 9 fotos que us agradin i que corresponguin al vostre color.
3. Retallar-les a un format exactament quadrat amb un editor d'imatges. (si no en teniu a l'ordinador podeu usar picnik, que és un editor web, gratis i senzill d'usar. No cal ni descarregar-lo ni registrar-se)
4. Composar un collage en una graella de 3x3 de tamany uniforme. Format quadrat, amplada d'un DINA-4. Sense espais entre fotos. La Mireia ha preparat una plantilla per a Corel. També ho podeu fer amb l'eina que useu normalment per fer collages (power point?,  photoshop ? picasa ?)
5. Guardar-lo com a JPG. Assegureu-vos que la resolució és alta (mínim 1200 píxels)
6. Enviar l'arxiu a posterdecolors@gmail.com. El nom de l'arxiu hauria de ser clar, del tipus coordenadesautor.jpg: 7x10XeviA.jpg, per exemple.

Aviat els veurem penjats! 

colors

Mai com ara ha estat tan fàcil "generar informació" i compartir-la. Què us he de dir, en aquest sentit, als addictes als flogs! Una altra cosa és que aquesta "informació" tingui algun interès. Sigui com sigui, som molts que generem mooolta informació que no "es perd" en la mesura que en algun lloc o altre queda guardada. El problema és, però, recuperar-la. Per a aquest fi sovint ens encomanen a Google, que si no és ja omniscient, omnipresent i omnipotent, poc li falta.

El fet no és del tot nou. De la biblioteca d'Alexandria se n'han dit moltes coses. Una d'elles és que tenia, potser, un milió de volums. En una època en què un llibre era un objecte de luxe, molt escàs i fet a mà, podeu suposar què vol dir agrupar un milió de "llibres". Encara ara és una xifra immensa. Molta informació, difícil de gestionar. La tasca de catalogació s'encarregava als millors savis del moment, que passaven a ser directors de la biblioteca, encarregats d'elaborar els índexs que permetien que tota aquella informació es pogués "recuperar" amb facilitat. El Google de l'època, vaja.

Si no coneixeu el Flickr, segur que coneixeu Picasa o algun altre d'aquests magatzems de fotos. Contenen centenars (milers?) de milions de fotos. Hi podeu buscar fotos d'altres coneixent-ne l'adreça, o per temes, o per etiquetes, o per autor, o per tipus de càmara usada... o per colors!!! 

Buscar fotos pel color que hi domina (o per la combinació de colors que vulguem!) no sé si us serà útil, però em sembla com a mínim original. Això és el que permet fer aquesta web (que no és de Google, encara). Crec que és un exemple clar d'ús intel·ligent de la potència informàtica i us hauria de resultar, com a mínim, inspirador.

(Ho he trobat a Microsiervos, que és un dels blogs més llegits en castellà. Potser el més llegit. És de tecnologia, però no només de tecnologia. Una bona font d'idees)

en s'amusant

Gratumstudium es una web d'autoaprenentatge de llatí i/o de francès a través d'exercicis i de jocs on-line. Té els avantatges de l'autoaprenentatge, un dels més importants dels quals és que no et pots enfadar amb ningú que no siguis tu mateix. Això no obstant, no deixa de ser un recull (molt ben fet) del mateix que es podria fer amb paper. Suposo que encara estem experimentant en aquest camp. De fet, si s'hi arriba a trobar la fórmula correcta, els profes ja podem plegar.  

Una web que experimenta amb aquesta fórmula és la de learnexperiment.com on ens proposen aprendre una mica de "japonès" d'una forma que a classe no duraria ni dos minuts i en canvi per pantalla segur que us hi passeu una bona estona la mar d'entretinguts. No us servirà per llegir manga en la llengua original, però si reflexioneu una estoneta sobre el procediment, potser podreu millorar els vostres mètodes d'estudi (de les declinacions, per exemple).

De res.

"No ho he pogut evitar"

 Quan a classe explico l'argument de qualsevol tragèdia, quan ja s'ha creat un clima, quan a les cares es reflecteix la catarsi... sempre hi ha algú que diu (o posa cara de dir): "doncs si s'hagués quedat quiet no hauria passat res" o "i quina falta els feia el velló d'or" o "si aquests dos no s'haguessin barallat..."

Alguna vegada he estat temptat d'explicar prèviament la faula de la granota i l'escorpí. No se si s'hauria entès millor. Ara, però, he trobat un joc que convida a la reflexió:

NO MATEU EL CADELL! ELL MAI NO HO FARIA:

Si mateu el cadell no teniu pietat, i si arribeu al nivell 10 és que no teniu sang a les venes. 

En cert sentit, és tràgic.

Meae canes

Cada cop em costa més trobar temps per mantenir el blog viu. Deu ser cosa de l'edat. De fet, a estones sento que em podria aplicar el proverbi d'avui: etiam me meae latrant canes. La Laura Gibbs ho ha traduït prou bé, com sempre: Even my own dogs are barking at me. Això no obstant, en traduir-ho a l'anglès s'hi ha perdut un matís, sense importància, però s'hi ha perdut. No s'hi pot fer més, ja se sap que  no tot es pot traduir del tot, al cap i a la fi " a cada bugada es perd un llençol". El sabràs trobar tu el llençol perdut? Es perdria traduït al català? Valdria la pena? No és fàcil. Vinga, llatinistes de segon, demostreu qui controla! (al títol del post, una pista)

sentir=escoltar+veure?

Ara que amb alguns hem fet una mica de fonètica, podreu valorar millor aquest vídeo.

Escolteu mirant el vídeo i després escolteu-lo amb els ulls tancats... (vaaaa, que sí, que val la pena fer-ho, i només són 7 segons)

Conclusions?