Els set pecats capitals són essencialment, per a la major part de lectors d'aquest blog, personatges dels pastorets: uns individus vestits de dimoni (un altre personatge) que diuen coses que no s'entenen (com la resta de personatges) i ballen una mena de dansa amb la qualitat estàndard d'aquest tipus de representacions i que es reflecteix a la foto.
Aquesta ignorància de la naturalesa real dels pecats capitals no en deslliura els il·lustres usuaris d'aquest blog.
En un atac de mandra, alguns es van negar a copiar el magnífic link que els oferia amb l'excusa que ja el penjaria al "fututurus".
Aquí el teniu, a l'abast d'un clic (podreu?)
Ara mateix no sé si la indulgència també era pecat, però ho hauria de ser.
2 comentaris:
Crec que si la ingulgència fos un pecat el món com el coneixem se n'aniria a pique... Això no vol dir que sigui ehmmm..."del tot" dolent, suposo >.<
I Xevi, a veure si renovem més ^.^
“La mandra és el pitjor mal del món,
però hi ha ganduls creatius;
que no vol dir que la ganduleria sigui creativa.”
Publica un comentari a l'entrada