dijous, 3 d’abril del 2008

nascimur uno modo?


No sé jo si totes les mares es posarien d'acord en aquest sentit. El text d'avui, però, és transparent, (nascimur uno modo, multis morimur) i el comentari és encertat sense ser brillant. Per cert, és prou sabut que la mare de Sócrates també era comadrona. I una observació: ambdós verbs són deponents.
Queda com a repte proposar una adaptació al català…
i un minideure: etimologia de "tocòleg"

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones!

He lllegit la frase que vam traduir dient "naixem d'una manera morim de moltes" i se m'ha acudit un possible motiu pel qual la frase està en passiva.

Cal dir que és una suposició molt cutre que se m'ha acudit així sense buscar res (si veieu l'hora del comentari sabreu que es tard per buscar). Probablement no tingui res a veure però deixo anar el que se m'ha acudit.

En passiva, la traducció catalana quedaria fatal però seria algo així com " Som nascuts d'una manera som morts de moltes". La passiva implica que l'acció no la faci el mateix subjecte de l'activa. Si diem "naixem" implica que és una acció realitzada per nosaltres. Si diem "som nascuts" a mi em sona com si algú o alguna cosa fa que tu neixis, no ho realitzes tu mateix.
Amb això he pensat que potser està en passiva perquè els romans creien amb els Déus i, per a ells, els Déus eren qui decidia quan i com naixien i quan i com morien.
Per tant se m'ha acudit que la frase està en passiva perquè això implica que el fet de "néixer d'una manera i morir de moltes" vingui determinat pels Déus.


És nolt tard i probablement tingui son i pixi fora de test.

Emma

Anònim ha dit...

Jo trobo que està bé!!
Bé, potser això dels Déus està una mica agafat per les pnçes. Però si consideres que no neixes tu, si no que et fa neixer la teva mare i que no morts tu si no que et maten, estaria bé... ¡Creo yo!

¡Hasta otra!

Job

xevi ha dit...

No està malament, diguem que mig a dins mig a fora.
D'entrada, no és pròpiament passiu sinó deponent. És clar que, a aquestes altures de curs, "deponent" no és més que una etiqueta morfo-sintàctica, allò de "forma passiva però significat actiu", que deixa poc satisfets els esperits inquiets com el teu. Al calaix dels deponents hi han anat a parar moltes coses. Si m'ho recordeu hi posarem ordre dilluns, però pots anar pensant en la veu mitja del grec i fins i tot comparar-ho amb el relatiu garbuix del "se" castellà (algú m'ha dit que alguna cosa en sabeu)

PS1 (que no PD) Veig que l'esquer del "deponent" ha agradat més que el de "tocòleg".
PS2 què fas un divendres a quarts de dues de la nit llegint aquestes coses?
PS3 hem de parlar un dia de la relació dels romans amb els seus déus.

xevi ha dit...

Job, m'ho tornaré a llegir, a veure si ho veig més clar. Tu també ho podries fer ;-)

Anònim ha dit...

TOCÒLEG: Metge que es dedica a la tocologia.
TOCOLOGIA: Obstetrícia.
OBSTETRÍCIA: Part de la medicina que tracta de la gestació, el part, el puerperi.

Aviam si a partir d'aquí a algú se li encén la llumeta i m'explica el significat de la frase. No he aconseguit trobar res de l'etimologia, cal dir que tampoc m'hi he entretingut, m'hi he posat ara i tinc son.

Doncs això, aviam si algú troba algo més que ara tinc curiositat.

Vinga, ens veiem demà.

Emma

Anònim ha dit...

Hola,

Fent cas dels "precs" d'en Xevi per a que algú resolgués l'etimologia de "tocòleg", contesto. Espero que estigui bé :S Ve de:

τοκετός -ou ό que vol dir part o infantament

i

λόγος -ou ό que té diversos significats però que, en aquest cas, es podria agafar el de ciència

Bé, espero que sigui correcte. Ja em sap greu, però els esperits no els he pogut posar, per tant, l'accent tancat de la "o" representa que és un esperit aspre.

See you,

Ariadna

Anònim ha dit...

Sorry, rectifico!! Acabo de mirar el diccionari de grec i "τοκετός -ou ό" no existeix. En lloc seu, apareix τόκος -ou ó (prenent l'accent de la "o" com si fos un esperit aspre).

No tindria sentit que vingués de τοκετός perquè la tau no apareix a "tocòleg", per tant, és més creible que vingui de la segona opció proposada, que ve a significar el mateix que l'opció anterior: part, naixement.

Bye!

Ariadna

xevi ha dit...

Sí senyora, ara sí!

(See you = CU ?)

Això dels esperits i els accents… haurem de buscar la manera de resoldre-ho del tot.